Encara que a Barcelona es conserven campanes més antigues, aquestes, o no son operatives o bé pertanyen a petits conjunts sonors sense gran entitat. Per aquesta raó les campanes de Santa Maria del Pi son considerades el conjunt més important de la ciutat, tant per la seva antiguitat com per la quantitat i qualitat dels seu bronzes.

D’altra banda cal tenir en compte que, malgrat que la reparació de 1991 no va ser del tot respectuosa, es van mantenir les campanes en el seu lloc original als finestrals i també es conserven alguns capçals originals i els frens per a poder-les “portar a seure” tal i com es fa a la manera catalana.

Aquests detalls fan que sigui l’únic conjunt de campanes barceloní en el qual es podria fàcilment recuperar la tradicional boga manual catalana i amb els elements i bronzes originals.

La família Zanuy, darrers campaners del Pi i de la catedral, sota la “Tomasa” de la catedral quan aquesta encara es feia bogar manualment a la catalana. Fotografia anterior a 1929. (APSMP, arxiu fotogràfic)

 

Fitxa de les campanes actuals

Núm. Nom Any Fonedor Orientació Pes Diàmetre
1 Antònia (o Seny Pere Antón de l’inventari de 1508) 1774 Garbí 1.806 kg 1,40 m
2 Andreua (o Seny Andreu de l’inventari de 1508) 1804 Llevant 980 kg 1,20 m
3 Maria (documentada l’any 1706) 1879 Mestral 535 kg 1,10 m ?
4 Vicenta (o Esquella Gran) 1710 Joan Andreu Xaloc 225 kg 0,72 m
5 Josepa (o Esquella Xica) 1695 Joan Andreu Migjorn 170 kg 0,65 m
6 Esquirol (segons algunes dades Miquela , Miqueleta o Bruixa) 1818 Tramuntana ? 0,25 m

 

Les campanes que falten

     El Seny Gros

El baró de Maldà esmenta en el seu dietari l’existència d’una campana trencada, fosa a finals del segle XV i anomenada “el Seny Gros” Segons ens diu aquest cronista la campana va ser aprofitada per refondre l’Andreua l’any 1804. Tret de la referència del Baró encara no se’n coneixen massa dades d’aquest seny gòtic desaparegut. Sabem però que al segle XV i XVI era la campana que sonava en el moment de l’Elevació durant la missa major.

Cal dir que al marge d’això, a judici dels campanòlegs que han estudiat el campanar i la distribució del seu so, seria molt convenient reposar el Seny Gros per afegir un so de bordó greu al conjunt actual, juntament amb una nova mitjana que completaria el conjunt sonor. Evidentment aquestes noves campanes estarien preparades per tocar bandeig català.

     L’Oriola (o Seny Oriol)

També esmenta el Baró en el seu “Calaix de Sastre” que entre l’any 1804 i 1806, coincidint amb les festes de beatificació de Sant Josep Oriol, s’havia projectat una altra campana que havia de tancar el conjunt. No en sabem gaire cosa per que no hem trobat encara el projecte, en el cas que es fes, només sabem el que el mateix cronista ens explica: que la junta de la beatificació tenia en ment fondre-la en honor al nou beat que havia estat beneficiat de Santa Maria del Pi.

 

Distribució de les campanes actuals

1. Antònia (Seny Pere Antón)
2. Andreua (Seny Andreu)
3. Maria
4. Vicenta (Esquella Gran)
5. Josepa (Esquella Xica)
6. Esquirol (Miquela, Miqueleta o Bruixa)