Crònica de l’excursió de la comunitat del Pi al Santuari de la Mare de Déu de Núria (05/06/2016)

Tot i ser quarts de sis del matí, ningú es queixava de l’hora segurament per les ganes de passar una gran diada entre familiars, amics i companys. Era el diumenge 5 de juny de 2016 i esperant l’autocar que ens havia de portar a Queralbs començàvem la que anava a ser la sortida de la comunitat del Pi, configurada per la feligresia, l’Esplai del Pi i la Colla dels Gegants del Pi, al Santuari de la Mare de Déu de Núria.

Una de les raons per matinar la teníem en què per primer cop algunes de les figures d’imatgeria de la parròquia del Pi es desplaçaven fins a la Vall de Núria. Ho feien els Gegants petits del Pi, l’Oriol i la Laia, els quals, amb la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, podien pujar al primer cremallera del dia, gairebé posat a disposició de tots nosaltres atesa la seixantena de persones que ens hi havíem desplaçat. I d’aquesta manera, com qui no vol la cosa, a les 8 del matí i amb 3 graus de temperatura que marcava el termòmetre, arribàvem al Santuari de Núria, amb tot el dia per endavant per passar una bona i de ben segur aprofitada jornada.

Vàrem començar fent una excursió fins arribar al Pic d’Àliga, un lloc privilegiat per contemplar tota la Vall. Després no van faltar les visites obligades a l’Ermita de Sant Gil per deixar els nostres petits missatges plens de bons desitjos, i a l’interior del Santuari per visitar la Mare de Déu i, si era el cas, posar el cap a l’olla i fer sonar la campana. Tot, en part com a ritual però també i amb més motiu, en senyal d’agraïment pel moment que estàvem vivint i alhora gaudint.

Aprofitant la finalització de la missa del migdia, els gegants van fer els seus balls a l’esplanada. Pels geganters va ser un moment esperat, com si els hi semblés que per no fer les seves danses no arribava a tenir sentit la presència de les figures en aquell lloc tant emblemàtic. Per la gent que estava de visita per la Vall trobar-los va ser una sorpresa agradable que, amb l’ajuda del sol que va lluir durant tot el dia, feia anar de corcoll a tots els que portaven càmeres de fotografiar o mòbils per trobar la millor imatge.

Una vegada dinats, i com no podia ser d’altra manera, vàrem acabar la jornada amb la missa celebrada per Mn. Gaietà i cantant els goigs acompanyats de Mn. Joan, rector del santuari. Va ser, de nou, una mostra de la fortalesa de la comunitat del Pi, d’allò que ens uneix i que alhora ens fa forts, amb l’afegit en aquesta ocasió, de poder oferir la nostra forma de ser i de fer a la Mare de Déu de Núria.

Finalment, a les 6 de la tarda ja fèiem el camí de tornada, aquest cop amb el darrer cremallera del dia, i sense adonar-nos compte que arribaríem força tard a Barcelona. Teníem el convenciment que la jornada havia estat especial, difícil d’oblidar i amb les piles carregades ja pensàvem en quina seria la propera que ens tocaria fer.

Xavier López, cap de colla dels Gegants del Pi.

Punxeu aquí per veure fotos de l’excursió a Núria