Crònica de l’excursió de la comunitat del Pi al Monestir de Ripoll i al Santuari de Santa Maria de Montgrony

El passat diumenge 13 de maig, la nostra comunitat va dur a terme la sortida programada per a visitar el Monestir de Santa Maria de Ripoll i el Santuari de Santa Maria de Montgrony, els dos al Ripollès.

A dos quarts de nou del matí ens vàrem trobar tots a la plaça Catalunya, lloc de sortida. El dia es presentava una mica “rúfol” i més aviat fresc, tenint en compte que estem a la primavera. Val a dir que mossèn Gaietà estava dubtant de si anava prou ben abrigat o no. Finalment va desistir d’anar a buscar més roba d’abric per no endarrerir la sortida. De tota manera, vàrem haver d’esperar una mica en sortir perquè es va realitzar un canvi d’autocar de darrera hora, doncs el que havia vingut era massa gran pel nombre de passatgers que érem i, el mes important, per accedir amb garanties a Montgrony (com vàrem poder comprovar en el seu moment, i esmentarem mes endavant). Així doncs, va venir un vehicle més petit i acollidor.

Vàrem engegar i finalment començar l’excursió. Primera parada, per esmorzar, a l’Hostal Quatre Carreteres, entre Balenyà i Tona. La comarca d’Osona ens rebia amb una “boira ploranera” de les de veritat! Ens presagiàvem el pitjor. Però tot i això no perdíem l’esperança. L’Hostal, com sempre, ben ple, doncs és un lloc habitual de parada. Vaja… un “clàssic”, com diríem en llenguatge més planer. Després d’un bon esmorzar, continuàrem camí cap a Ripoll. La climatologia seguia adversa i la nostra preocupació era evident, però al cap d’uns quants quilòmetres, a mesura que pujàvem de cota i deixant enrere la plana osonenca i entrant al Ripollès, el temps començà a millorar.

Poc a poc, el cel es va anar aclarint, i ja entrant a Ripoll, es va presentar d’un blau intens, amb un sol radiant i lluminós, que ens va omplir l’ànim de joia. Certament, Deu i la “mare natura” varen voler premiar-nos. Es que…”la gent del Pi”, com diria “El Foraster”…”sou molt bona gent”

En arribar a Ripoll i desprès de baixar de l’autocar i de fer una curta passejada, vàrem accedir a l’esplanada de davant del Monestir, i el contemplàrem en tot el seu esplendor. Allà ens esperava una noia, guia turística local. Feia força vent i la temperatura era fresca, però aviat vàrem entrar al recinte per les portes de vidre que, a mode de galeria coberta, protegeixen la portalada, autèntic símbol del Monestir i joia del nostre romànic.

Comença les explicacions històriques i simbòliques dels relleus de la portalada, certament, molt interessant i didàctic. Seguim la visita al magnífic claustre, un lloc que transmet una gran pau i serenor. Abans d’entrar a la basílica del monestir, hem d’esperar uns instants, doncs aquest lloc fa també la funció d’església parroquial de Ripoll i estava acabant la missa. Un cop acabada aquesta, podem accedir i continuar la visita. L’ església es d’una bellesa austera i “corprenedora” amb la tomba de Guifré, la Necròpolis, etc. Molt ben explicat per part de la guia i també amb la gran aportació d’en Jordi Sacasas (com sempre “pou de saviesa”). La visita va cloure amb un audiovisual que ens va situar en el context històric del Monestir, des dels inicis fundacionals fins la seva darrera reconstrucció. Així va acabar aquesta interessant visita.

Tornada cap al punt de trobada amb l’autocar, curta passejada passant pel pont sobre el riu Ter i continuem viatge fins al poble de Gombrèn i d’allà, desviació i enfilem carretera amunt direcció cap a Montgrony. A mesura que pugem, podem contemplar la bellesa del paisatge, però també la sinuositat de la carretera. Certament va ser una bona decisió el canvi d’autocar abans de sortir de Barcelona. Potser ens hauria tocat anar a peu des de Gombrèn !!!

Al baixar de l’autocar contemplem la majestuositat del paisatge i fem fotos. Fantàstic!!! Quin dia!!! El cel blau intens, un sol lluminós, els prats verds, i a la distància llunyana els cims més alts nevats (i al mes de maig!), com el Pedraforca, majestuós. Això si, amb força vent !

Entrem a l’hostatgeria per dinar, passem al menjador i ja ens tenen la taula ben parada. Una taula ben llarga, amb unes vistes magnifiques sobre Gombrèn. Bon dinar, en un ambient d’allò més animat, explicant vivències antigues del barri (és que “alguns” no podem evitar ser una mica nostàlgics).

Havent dinat i després d’una lleugera sobretaula, ens disposem a pujar les escales i el camí cap a l’ermita. Arribem al lloc i gaudim d’aquesta petita i bonica església, amb la valuosa explicació d’en Jordi. La tarda continua magnífica. El silenci nomes és trencat per les nostres veus i el so del vent. Davallem cap a l’església que hi ha a la balma i allà, amb absolut recolliment i germanor celebrem la missa amb mossèn Gaietà.

En acabar, baixem fins a l’hostatgeria, per anar fins l’ autocar. Abans, però, aprofitem per anar al lavabo, doncs no hi ha prevista cap aturada pel camí.

Enfilem carretera cap a Barcelona. La tornada es fa força bé. Només una lleugera retenció a l’alçada del Circuit de Montmeló, però molt breu. Cap a les vuit del vespre, ja som altra vegada a la plaça Catalunya, al mateix lloc de la sortida. Breus instants pels comiats, i fins a una altra excursió.

Així va ser aquest magnífic dia.

Si em permeteu una petita “llicència” personal, voldria agrair a tota la comunitat l’acolliment tant bo que vaig tenir. Feia molt de temps que no sortia fora de la ciutat, anant d’excursió. He estat molts anys cuidant el meu estimat pare, (des de la mort de la meva estimada mare). Ara fa uns mesos que ell també ha mort, i el seu record em va acompanyar tota la jornada.

Així doncs, aquest dia el vaig gaudir entre el goig d’estar ben acompanyat, i l’enyorança del record dels qui estimes.

Gràcies a tots, de tot cor.

Punxeu aquí per veure fotos de l’excursió a Ripoll i Montgrony

Jordi Munné.