Crònica de l’excursió de la comunitat del Pi al monestir de Poblet (12/01/2014)

El 12 de gener de 2014 calia acabar de fer baixar els torrons d’una vegada i els del Pi vam decidir que la millor manera de fer-ho era anant tots junts d’excursió a Poblet. Aquí teniu la crònica que de la sortida ens han fet la Eli i el Jordi.

Ja fa un mes que vàrem anar a Poblet per visitar i aprendre el sentit de viure en comunitat, en un monestir cistercenc. Poblet, renascut com au fènix el 1940 després del seu abandó durant les desamortitzacions del segle XIX, ens va rebre amb els braços oberts. De la mà del monjo cistercenc Rafa Barruera, les primeres hores del matí i fins al migdia, vam poder comprendre la història de les seves pedres i la dels homes i dones que estimen aquest bell indret. La visita va ser molt amena i enriquidora. Les pedres ens parlaren d’amor a Déu, de cultura, de pau, d’història d’un país… Fortes vivències embolcallen la bellesa d’un dels monuments arquitectònics més bonics de Catalunya.

Després de tantes emocions, vam agafar forces tot dinant -alguns a l’hostatgeria i d’altres fent pícnic en una sala del monestir cedida amablement pels monjos-. Aquest moment de comunió fou perfecte per compartir amb els amics tot el que havíem après aquell dia. Però el plat fort encara havia d’arribar amb el testimoni de vida que ens va oferir el nostre amic Rafel a la tarda; una reflexió sobre la vida monacal al segle XXI.

Quin sentit té avui en dia viure per la pregària i en la pregària? Amb paraules i anècdotes vam anar entenent el sentit de la vida monacal: assemblea i comunitat, diàleg d’Esperit i silenci, austeritat i humilitat són la clau per copsar el sentit de la seva vida. La pregària és un exercici estimulant: posar-se a les mans de Déu, escoltar el que Déu vol de nosaltres i ser instrument de seu Amor.

Un exercici molt recomanable. T’hi atreveixes? Per acabar, i en el caliu de la petita capella de Santa Catalina (segle XIII), l’Eucaristia, concelebrada per mossèn Gaieta i el nostre amic cistercenc.

La vida de la comunitat del Pi bategava entre cants, pregàries i Evangeli i compartint el pa i el vi: petits i grans ens sentírem estimats per Crist. Va ser una experiència molt profitosa per gaudir de la convivència de la comunitat del Pi i esperem ben aviat poder-ne fer una altra.

Eli Valdés i Jordi Ferrer

Punxeu aquí per veure fotos de l’excursió a Poblet