Crònica de l’excursió de la comunitat del Pi a Vallbona de les Monges (15/02/2015)

Els dies abans de la sortida havia fet molt fred. Fins i tot, a tocar de Barcelona, va nevar. Quin fred ens esperava a Vallbona al mig d’aquest febrer? Valents i ben tapats, un grupet de trenta de la comunitat del Pi vàrem sortir el diumenge 15 de febrer a les vuit de matí cap a Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell, al bell mig de les terres de ponent.

A la Panadella, on vam parar a esmorzar, la boira no ens deixava veure el munt de neu que quedava glaçada a les voreres. No ens feia por el fred, teníem el nostre objectiu ben clar: visitar la cooperativa de l’Olivera i el Monestir, segurs que no ens faltaria l’escalf humà. Una mica abans de les onze vàrem arribar a Vallbona.

El Carles i l’Eva ens esperaven a la residència de la cooperativa amb cafè i llet calents! La casa està situada a la part més baixa del poble, davant dels camps de vinyes i oliveres. En Carles ens va explicar la història des de l’any 74 fins el que és avui l’Olivera, una cooperativa d’iniciativa social en la que en tot el procés productiu, tant al camp com al celler, incorpora a persones amb dificultats (http://www.olivera.org/). Ens explicava les diferents etapes que van anar passant, com van anar fent comunitat, com l’Evangeli és a l’origen i a la base de tot perquè tot es comparteix: feina, béns, preocupacions, projectes… Ens parlava també del canvi que s’ha viscut en el llenguatge: de parlar fa uns anys de “subnormals”, més tard dir “discapacitats” i ara dir “persones amb capacitats diferents”. Després vàrem pujar al Celler, i allà en Carles i l’Eva ens varen explicar tot el procés de producció que comporta fer els diferents tipus de vi, el cava, l’oli… Vàrem quedar admirats de tot el seu coneixement tècnic i de com s’han anat adaptant i formant per poder fer productes d’alta qualitat de manera econòmicament viable i adaptada al seu projecte social i humà. En acabar ens van oferir un tast amb una lliçó de com s’han de fer les degustacions de vi! Ben contents, i alguns carregats de vi i d’oli, vam anar baixant per fer la visita al Monestir.

El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, amb més de 850 anys d’història. La visita va ser una classe d’història i arquitectura molt interessant. Destaca el claustre trapezoïdal on cada una de les quatre naus és d’una època i un estil diferent: des del romànic, gòtic i fins a elements renaixentistes. També tres Maresdedéu precioses de diferents èpoques: la de Cor (s. XIV), la del Claustre (s. XII) i la de la Misericòrdia (s. XV); i la sala capitular del s. XIV. També el cimbori-campanar que, a més d’ésser d’extraordinària bellesa, és una de les obres més atrevides de l’arquitectura medieval perquè només s’aguanta en dues parets! Finalment ens van informar que aviat es podrà obrir el Museu Monàstic i una interessant farmàcia antiga amb peces de gran valor. Tornarem! (www.monestirvallbona.cat)

Vàrem fer un dinar “de diumenge” casolà a El Tallat. A les cinc de la tarda, l’església parroquial de Santa Maria ens esperava. El rector de Vallbona molt fraternalment ens va acollir i ja ens havia escalfat l’església perquè poguéssim celebrar la nostra eucaristia sense quedar congelats!. L’Evangeli del dia era molt adient pel que havíem viscut. Escoltàrem el text de com Jesús cura i reintegra a la comunitat un leprós (Mc 1, 40-45).

L’experiència de l’Olivera és aquest mateix Evangeli fet realitat avui!. I a nosaltres, com a comunitat, visitar una comunitat que ha posat els pobres al centre, ens fa créixer i ser més comunitat. Es fa “comunitat” visitant una altra comunitat, obrint-se, deixant-se interpel·lar! Cap a les sis, el sol de ponent ens acomiadava reflectint la seva llum groguenca sobre les pedres seques de la Serra del Tallat.

De tornada teníem el cor content i agraït. Conèixer i visitar una comunitat com l’Olivera ens fa a nosaltres créixer també com a comunitat. A l’autocar vàrem escoltar poemes de Salvador Espriu i vam cantar, veus i guitarra, les cançons de joventut i de sempre. En arribar a Barcelona, la gent preguntava ja quan i on faríem la propera sortida.

Pim Queralt

Punxeu aquí per veure fotos de l’excursió a Vallbona de les Monges