Crònica de l’excursió de la comunitat del Pi a Solsona i al Santuari del Miracle de Riner (20/11/2016)

El proppassat dia 20 de novembre, la nostra comunitat parroquial va fer la darrera de les excursions de l’any 2016. L’antiga ciutat de Solsona i el santuari del Miracle de Riner van ser les destinacions escollides i realment van ser ben aprofitades. Com sempre la partida des de la plaça Catalunya, aquest cop a les 8:30 del matí, ens va fer llevar ben d’hora però al retrobar-nos tots i a punt de pujar a l’autocar ja vàrem manifestar l’interès que provocava la visita a Solsona.

Aquesta ciutat de l’interior de Catalunya, potser per la seva llunyania, no ha estat gaire destí turístic dels barcelonins a desgrat, però, del seu evident interès. L’anada transcorregué sense incidents, potser amb algunes cares adormides i sobretot amb una molt bona i animada conversa de la majoria. Vam aturar un moment per fer l’habitual cafè en un hostal de carretera i al cap de poc estacionàvem a l’entrada de la monumental ciutat on al baixar de l’autocar vam poder veure, a l’altra banda del riu, la capçalera de la catedral.

Un cop passat el riu i abans d’iniciar la visita ens vam trobar amb en Marc Segués, un noi ben jove de l’Associació Ithaca que ens havia de fer de guia. Llavors, de seguida vam iniciar el recorregut monumental de la ciutat començant per la catedral, d’origen romànic i amb interessants elements de totes les èpoques i estils de l’art: des del romànic fins al neoclàssic. Sempre acompanyats d’en Marc, vam veure la patrona de Solsona, la Mare de Déu del Claustre i les dependències de la catedral fins que vàrem anar al lloc de la descoberta de la imatge: el pou del claustre on va ser amagada i posteriorment trobada. En aquest lloc vam tenir el regal d’unes veus infantils que, amagades, anaven desgranant les estrofes dels goigs mentre el guia ens contava la llegenda. Tot plegat va resultar un moment màgic que va deixar a tothom una mica emocionat.

Desprès de la catedral en Marc va continuar explicant-nos la història de la ciutat en un recorregut molt interessant pel cas antic: la plaça major, on algú del grup es va escapar per deixar sense existències de coca un dels forns tradicionals, el carrer de les cases nobles, el castell, la font de Sant Joan, per acabar a la casa dels “entremesos” de Solsona que conserva una bona col·lecció de bestiari, Àliga i drac inclosos i els gegants de la ciutat. Al final, com a comiat del nostre guia vam baixar al pou de glaç, un espai subterrani excepcional on vam conèixer la història del gel i els seus usos d’abans de la nevera.

Amb tot aquest recorregut ja s’havia fet l’hora de dinar i com que la gana apretava vam tornar a l’autocar i cap al Miracle falta gent. De seguida vam arribar però a aquelles hores, només teníem ulls per la jamància i ens vam adreçar al restaurant on ens serviren un àpat ben arreglat, d’aquells que fan de bon passar els dies de fred.

Havent dinat ja ens esperava el pare Xavier Poch, el superior de la petita comunitat benedictina que custodia el santuari. Ell va ser el guia aquest cop i talment com en el matí, vàrem anar seguint els espais del santuari mentre el pare Xavier ens desgranava la seva història i la de l’aparició de la Mare de Déu -el Miracle-. Al final de la visita, amb un efecte molt teatral, entràrem a l’església i ens enlluernà la brillantor fulgurant del magnífic retaule barroc, salvat de les flames de la guerra pels veïns. Vam poder-lo visitar i admirar de ben a prop la gran imaginació de l’artista que el va crear i l’amor amb el que l’han conservat els custodis fins al dia d’avui.

Després va arribar el moment de la celebració i ens dirigirem tots a la capella del Santíssim per fer l’Eucaristia amb mossèn Gaietà. Abans però i mentre esperàvem que es revestís, jo mateix vaig recordar els llaços que uneixen el Pi amb el Santuari en la figura d’un rector de la nostra parròquia, company de sant Josep Oriol i fill de la contrada. Acabada la missa, encara vam poder treure el nas a la sagristia i a algun altre racó del santuari i ja ben fosc, tornàrem a Barcelona, on arribàrem desprès d’alguna dormideta.

En resum: un dia ben aprofitat on vam poder fruir d’algun detall o altre: bons recorreguts històrics, monuments, paisatge, maresdedéus remeieres, un bon dinar, fresqueta i nostre Pare del Cel que ens mira sempre amb una mirada afectuosa.

Fins la propera!

Jordi Sacasas

Punxeu aquí per veure fotos de l’excursió a Solsona i el Miracle