Crònica de l’excursió de la comunitat del Pi a Girona i al Monestir de Sant Daniel (02/04/2017)

El passat diumenge 2 d’abril, la nostra comunitat va fer la segona sortida del curs a la ciutat de Girona. Ens vam trobar a l’indret habitual de la plaça de Catalunya prou d’hora com per esquivar als participants de la cursa del Tall Britànic i evitar que la Guàrdia Urbana ens impedís la sortida, que prou de bòlit vam anar durant tot el dia, que només ens hagués faltat de començar-lo així!

Carretera i manta, doncs, els quaranta participants, aquesta vegada en un autocar nou de trinca, arribant a la llera del riu Onyar després de fer la paradeta obligada per esmorzar.

Només creuar el riu, i després de contemplar la postal més típica de la ciutat, amb les façanes de les cases pintades de colors vius, vam poder veure la Lleona, i els que van voler van poder fer el gest escatològic que els farà tornar algun dia a Girona. Seguidament, ens vam endinsar als carrers del Barri Vell i, passant pel darrere de Sant Feliu (o Sant Fèlix, com vulgueu) vam pujar fins la Catedral on ens esperava el nostre cicerone i company del Retaule, en Marc Sureda, amb qui vam visitar el claustre, vam gaudir de la contemplació del famós i barroc Llit de la Mare de Déu situat a la capella de l’Esperança i vam començar a fer un munt de paral·lelismes entre el Pi i la Catedral de Girona. En Marc ens havia de deixar per atendre els seus compromisos i el nostre arxiver particular, en Jordi Sacasas, va agafar-li el relleu i ens va fer més paral·lelismes amb el Pi, un munt d’interessants explicacions sobre el museu, sobre l’impressionant tapís de la Creació i després sobre la magnífica nau de la catedral i encara més paral·lelismes amb el Pi.

En sortir de la Catedral i de camí cap al restaurant, vam tornar a trobar en Marc Sureda que ens va acompanyar en la visita a Sant Feliu, primera catedral de Girona fins al segle X, que conserva bona part de l’edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques, la façana barroca i l’esvelt campanar.

Amb molta gana segons deia tothom (comprensible, doncs les visites i les rampes del Barri Vell ens havien maltractat una mica) vam tornar a travessar l’Onyar pel pont d’en Gómez, vam creuar la plaça de la Independència i vam arribar al restaurant. Aquí ens van fer esperar una mica massa, però també a dir de molts, l’espera va valer la pena, doncs els plats estaven molt ben preparats.

Tant a corre cuita que no vam tenir temps ni de fer els cafès, vam tornar a creuar el riu per marxar cap al Monestir benedictí de Sant Daniel, arribant-hi força més tard del previst. Allà, a redós de les seves mil·lenàries pedres vam poder celebrar junts l’Eucaristia, donar gràcies al Pare, lloar-lo i sentir-nos comunitat. Finalitzada la missa, la germana sagristana ens va fer un breu relat sobre la vida monàstica i ens va acompanyar a visitar el claustre, l’antic celler i la fogaina. Després d’aquesta breu visita, vam tornar cap al Barri Vell de Girona on ens esperava, després de passar el riu per quarta vegada, el flamant Julià que sense cap entrebanc ens va deixar a Barcelona.

Va ser un dia molt dens, en algun moment potser fins i tot massa, però va ser un dia bonic perquè el temps ens va acompanyar, Girona és una meravella de ciutat, els monuments visitats son excepcionals, les explicacions rebudes van ser de molta qualitat i la companyia va ser molt i molt agradable.

I fins la propera, que ja us anunciem que serà a la Catalunya Nord el proper diumenge 11 de juny, a Argelers de la Marenda, al Rosselló, per visitar el Memorial de l’exili republicà del 1939.

Punxeu aquí per veure fotos de l’excursió a Girona i Sant Daniel

Manel Grau