El passat diumenge 13 de maig, la nostra comunitat va dur a terme la sortida programada per a visitar el Monestir de Santa Maria de Ripoll i el Santuari de Santa Maria de Montgrony, els dos al Ripollès.
El passat diumenge 2 d’abril, la nostra comunitat va fer la segona sortida del curs a la ciutat de Girona. Ens vam trobar a l’indret habitual de la plaça de Catalunya prou d’hora com per esquivar als participants de la cursa del Tall Britànic i evitar que la Guàrdia Urbana ens impedís la sortida, que prou de bòlit vam anar durant tot el dia, que només ens hagués faltat de començar-lo així!
El proppassat dia 20 de novembre, la nostra comunitat parroquial va fer la darrera de les excursions de l’any 2016. L’antiga ciutat de Solsona i el santuari del Miracle de Riner van ser les destinacions escollides i realment van ser ben aprofitades. Com sempre la partida des de la plaça Catalunya, aquest cop a les 8:30 del matí, ens va fer llevar ben d’hora però al retrobar-nos tots i a punt de pujar a l’autocar ja vàrem manifestar l’interès que provocava la visita a Solsona.
Tot i ser quarts de sis del matí, ningú es queixava de l’hora segurament per les ganes de passar una gran diada entre familiars, amics i companys. Era el diumenge 5 de juny de 2016 i esperant l’autocar que ens havia de portar a Queralbs començàvem la que anava a ser la sortida de la comunitat del Pi, configurada per la feligresia, l’Esplai del Pi i la Colla dels Gegants del Pi, al Santuari de la Mare de Déu de Núria. Llegir més
El diumenge 21 de febrer, 28 membres de la Parròquia del Pi passàrem un dia assolellat i preciós visitant el monestir cistercenc de Santes Creus (S. XII) i el Santuari modernista de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (S. XX).
Tinguérem el plaer de viatjar en el temps i en l’espai. Per a mi ha estat molt enriquidor tornar a un lloc on no havia estat en molts anys, i conèixer-ne un de nou que m’ha sorprès. Tots dos llocs, sent tant diferents en l’estil i la forma, comparteixen la bellesa, la fe i la confiança en l’esdevenidor dels seus constructors. L’un és anònim, bastit al llarg de generacions per monjos i gent oblidada. L’altre té noms i cognoms: impulsor, D.M. Vives, jesuïta; arquitectes Josep M. Jujol (vinculat al Pi) i Joan Bassegoda i Nonell; i els veïns de Montferri. Deixeu-me que us en faci cinc cèntims. Llegir més
El diumenge 22 de novembre a dos quarts de nou del mati, la plaça de Catalunya de Barcelona ens somreia amb un “bon dia gent del Pi”, doncs ens trobàvem per anar a visitar el poble de Rupit i el Santuari de la Mare de Déu del Far.
Rupit és una vila de la zona natural de les Guilleries, a la comarca d’Osona, que s’alça sobre un gran roquissar on també s’hi recolza un castell construït l’any 1000 on hi habitava el vescomte d’Osona. Encara es conserven les cases de pedra i els carrers estrets, hi ha un pont penjant fet per un ferrer i un altre medieval de pedra.
El passat diumenge 7 de juny es va fer la darrera sortida que organitzava la Basílica del Pi del curs 2014-2015. Aquest cop anàvem a Sant Benet de Bages. A les 8,30 h. del matí ens trobàvem a la plaça Catalunya, amb molt bon ànim per passar un dia fent comunitat i a més, perquè el vespre abans el Barça havia guanyat la Champions.
Els dies abans de la sortida havia fet molt fred. Fins i tot, a tocar de Barcelona, va nevar. Quin fred ens esperava a Vallbona al mig d’aquest febrer? Valents i ben tapats, un grupet de trenta de la comunitat del Pi vàrem sortir el diumenge 15 de febrer a les vuit de matí cap a Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell, al bell mig de les terres de ponent.
Aquest diumenge de tardor es va llevar radiant, d’estiu gairebé. Amb tot, més d’un i d’una, per si de cas, es va emportar una peça més d’abric, ja se sap, els, però majoritàriament, les de Barcelona, desconfiades, pensen: a la Plana de Vic, i per aquells voltants, fa el temps que fa. La plaça d’en Berenguer, convertida en embarcament ininterromput de turistes, era un no parar de gent amunt i avall. Cap dels/de les nostres expedicionaris/es, però, va caure en la temptació, o en el descuit, d’enrolar-se cap a la Costa Brava o a Port-Aventura, i, fidels a la convocatòria, el nostre autocar va poder marxar amb tothom que era a la llista d’en Manel.
El diumenge 11 de maig el matí va començar rúfol i ventós. Venia de gust no sortir del llit en tot el dia, però nosaltres teníem uns altres plans: la parròquia de Santa Maria del Pi havia organitzat una excursió a Sant Pere de Rodes. Va ser tot un encert, després de les visites a Poblet i a Scala Dei, ja que continuàvem la nostra visió dels grans monestirs de Catalunya amb un exemple magnífic.
Aquesta vegada el grup va ser més petit que els altres cops, però igualment ben avingut. L’autocar el conduïa una noia molt agradable que ens va acompanyar a tota la visita, encara que ja l’havia fet no feia molt. Però quan una cosa és interessant, és interessant, i una persona intel·ligent ho sap veure i aprofitar. De manera que vam deixar l’autocar aparcat a una certa distància i vam fer a peu el passeig fins el monestir. Un quart d’hora gaudint del mar i de la primavera, intentant esbrinar quina era la badia que es veia i cap on queia Roses.