Capella de Santa Joaquima de Vedruna

Retaule de Santa Joaquima de Vedruna (segle XX)

MiTPi-0131
 
 

Una de les primeres capelles que es va aixecar en la nova església gòtica va ser la dedicada a Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, que també fou el primer benefici fundat al Pi, ja existent en el temple romànic. La capella dels sants Joans fou triada ben aviat com a lloc d’enterrament de la noble família Torres, que residia al carrer del Pi, i que més tard es van emparentar amb el llinatge dels Fivaller. Al terra encara s’hi pot veure la rica sepultura familiar de principis del segle XVII dedicada als cavallers Jeroni i Bernardí de Torres, amb les armes del llinatge, més antigues, a banda i banda. També pertanyien a la família Torres dos dels tres pavesos del segle XIV, conservats al tresor de la Basílica. L’antic retaule de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, exposat al Museu, va estar emplaçat aquí fins que es va substituir pel retaule de Sant Pancraç. Sembla ser que les taules dels sants Joans hi van conviure fins l’any 1928, en que es van intercanviar els retaules de Sant Pancraç amb el de la Mare de Déu de la Providència. Després de la destrucció de 1936 es feu un nou retaule dedicat a Santa Joaquima de Vedruna en motiu de la seva canonització l’any 1959. La fundadora de les Germanes Carmelites de la Caritat estigué fortament vinculada a l’església del Pi, el lloc on rebé els sagraments del baptisme i el matrimoni. A banda i banda de la titular hi ha les imatges de Sant Antoni Mª Claret i Sant Francesc d’Assis.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés

Pavès de la família Torres (segle XIV).

Retaule de Sant Pancraç abans 1928.