Capella de Sant Josep Oriol

Imatge de Sant Josep Oriol (1806) i sepulcre del sant (1702)

Ramón Amadeu i Grau (1745-1821)
MiTPi-0132 i MiTPi-0133

 
 

L’advocació de Sant Climent, com la de Sant Pancraç, havia estat una de les més antigues de l’església del Pi, ocupant molt probablement un dels tres absis de l’antiga església romànica. Amb la construcció del temple gòtic l’advocació es va traslladar a aquesta capella fins a mitjans del segle XVII, en que el titular fou San Lleopard. Fou aquí on el Dr. Josep Oriol i Bogunyà obtingué el seu benefici l’any 1686 i on fou sepultat el seu cos el 23 de març de 1702, al cantó de ponent, sota una llosa que el seu amic Joan Tolleuda, rector del Pi, feu gravar amb la següent inscripció:
“A Déu Òptim i Màxim.
En aquesta sepultura fou posat el cos del doctor Josep Oriol. Doctor en Sagrada Teologia i beneficiat d’aquesta església parroquial, el qual s’adormí feliçment en el Senyor, adornat de grans virtuts, 23 de març de 1702”
Posteriorment, la capella va ser dedicada a Sant Josep i s’hi feu un retaule, l’any 1875, pintat per Simó Gómez Polo, que cremà durant l’incendi de 1936. Després es dedicà a la Mare de Déu de Montserrat, però l’any 2012, en ocasió del retorn de les relíquies de Sant Josep Oriol a la seva sepultura, es van traslladar els altars de la Verge de Montserrat pel de Sant Josep Oriol i es col·locà la talla del sant que feu l’escultor Ramón Amadeu per a celebrar les festes de beatificació a Santa Maria del Pi, l’any 1806.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés

Retaule de Sant Josep abans de 1936.

Gravat de l’enterrament de Sant Josep Oriol, Joseph Flaugier (1806).