Capella de Maria Desolada

Retaule del Sant Crist de la Santa Espina (1855)

Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895) MiTPi-0147
 
 

Inicialment dedicada a Santa Magdalena i a Sant Guillem, primer patró dels forners de Barcelona. A principis del segle XVI s’hi va afegir una capelleta dedicada a la Mare de Déu de Gràcia o de la Puritat, que fou regalada per en Bartomeu Regàs, rector del Pi. Amb el temps aquesta imatge va acabar esdevenint la titular de la capella fins a mitjans del segle XVIII. L’any 1658 la capella es cedeix a la Confraria dels Sabaters Fadrins, que hi afegeixen les imatges dels seus patrons, Sant Crispí i Sant Crispinià. Els marquesos d’Aitona, després ducs de Medinaceli, tenien el patronatge d’aquesta capella i dret de sepultura. Durant el setge de 1714 les bombes hi van causar greus desperfectes i va haver de ser restaurada. L’any 1763 s’hi va traslladar la Confraria de la Santa Espina, per causa de les continues inundacions que sofria la cripta. En aquest moment es traslladen el Sant Crist de la confraria i la relíquia de la Santa Espina. A 1855 Josep Oriol Mestres dissenyà el retaule actual, de marcada inspiració renaixentista italiana. Parteix d’un gran arc triomfal, sostingut per dues columnes i dues pilastres compostes, amb grotescos a la part inferior, que daten del segle XVIII. A l’interior de l’arc triomfal es disposen les dues imatges principals de la capella: el sant Crist de la Santa Espina i la Mare de Déu Desolada. Sobre l’altar hi ha un sagrari on es guardava la relíquia de la Santa Espina. Destaquen les llànties de vidres de colors. L’any 1936 el retaule es va salvar, malgrat la Santa Espina i les escultures es van perdre. Actualment s’hi veneren, a més de la Desolació als peus de la Creu, a Santa Gemma Galgani, el Nen Jesús de Praga i Santa Rita de Càssia.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
Retaule de la Santa Espina abans de 1936.

Reliquiari de la Santa Espina (1592).