Capella de la Puríssima Sang

Retaule de l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang (1952)

MiTPi-0167
 
 

Originalment aquest espai es va concebre com un lloc de reunió de la parròquia, rebent el nom de capella del Capítol. S’encomanà la construcció a Bartomeu Mas, mestre d’obres de l’església, que hi treballà entre els anys 1468 i 1486, abordant també la reforma de la rectoria i el buidatge de la capella de Sant Rafael i Sant Martí per habilitar-ne l’accés.

El Capítol esta concebut com una petita esglesiola annexa al cantó meridional del temple. De nau única, absis poligonal i coberta amb dos trams de volta de creueria. Mesura 17,45 metres de llarg, 8,50 metres d’ample i 10,92 metres d’alçada, i és de factura austera però elegant. En origen, l’espai s’il·luminava a través de tres grans finestrals oberts a les parets meridional i occidental. Un d’ells resta tapiat com a conseqüència de les ampliacions de la Rectoria durant el segle XVIII. Al segle XIX es van obrir dues finestres més petites a sota del cor elevat, als peus de la capella. A la paret de la dreta s’hi pot veure una petita porta cegada, del segle XV, que comunicava amb la rectoria. Exteriorment l’únic element decoratiu visible és el guardapols del finestral gran, a la façana de ponent. És d’estil flamíger i s’hi representen àngels sostenint filacteris i un de central que sosté l’escut del Pi. D’altra banda val la pena aturar-se en els quatre capitells de la porta d’accés, decorats amb animals fantàstics de molt bona qualitat escultòrica. Un dels capitells s’ha perdut, però en els altres tres s’hi poden reconèixer, a l’esquerra, unes mones i unes àligues i a la dreta, en el conservat, dos grius. També a l’esquerra, a baix en el bancal de la porta, s’hi veu un gripau.

En un primer moment el Capítol estava presidit per un retaule dedicat a Santa Eulàlia i Sant Sever, i un Sant Crist donat per l’infant Enric d’Aragó. L’any 1508 s’hi trasllada el retaule vell de l’Altar Major, que es va desmuntar durant la construcció del nou. Mesos abans el sagristà del Pi, Pere Joan Matoses, llegà la seva extensa biblioteca a l’església, a condició que es col·loqués en el Capítol i pogués esser consultada per tothom, creant així la segona biblioteca pública de Barcelona.

L’any 1547, s’hi estableix l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Barcelona i a partir de llavors el Capítol també es coneixerà com “capella de la Sang”. L’any 1616 la capella s’habilità per a la reserva del Santíssim i administració de l’Eucaristia. Poc temps després, s’encomana a l’escultor Joan Gra la nova decoració de la capella, que acabà cap a 1670. Consistia en un gran i sumptuós retaule d’estil barroc ple, que ocupava la capçalera de la capella, amb un cambril en que es venerava el Sant Crist de la Sang o “Sant Cristo Gros”. Als seus peus hi havia la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Als laterals del retaule, omplint les parets de la capella, hi havia onze grans pintures amb escenes de la Passió de Crist, emmarcades en una magnífica decoració de fusta. Als peus de la capella s’hi localitzaven els confessionaris.

La capella de la Sang fou el lloc predilecte de Sant Josep Oriol per oir confessió i rebre els malalts que venien a curar-se. Entre les seves parets s’hi van produir moltes de les curacions i miracles que realitzà durant la seva vida.

L’any 1764 es construí l’edifici de l’Arxiu sobre el terrat de la capella. Fou la última gran modificació abans de la crema de l’església durant la Guerra Civil, que va destruir completament el Sant Cristo Gros, el retaule i la decoració interior, fins al punt que la voracitat del foc va rebentar i esfondrar el sostre. Després de la guerra la Capella de la Sang va ser reconstruïda, es beneí una nova imatge del Sant Crist i al 1952 es feu un nou retaule a imitació del de 1670. L’Arxiconfraria de la Sang continua vigent a dia d’avui, participant en els actes de Setmana Santa de la parròquia.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés

Capella de la Sang abans de 1936.

“Venite Adoremus”: (Arcadi Mas i Fontdevilla (1852-1934)