Capella de la Mare de Déu de la Cinta

Retaule de la Mare de Déu de la Cinta (segle XX)

Juli Fossas Martínez (1868-1945)
Manel Martí Cabré
Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968)
Francesc Juventeny i Boix (1906-1990)
Alfons Serrahima i Bofill (1906-1988)MiTPi-0200
 
 

Aquesta capella va estar dedicada a Sant Pere des de l’any 1353 i vinculada a la família Terré, que en fou la promotora. Pere Terré, doctor en lleis i conseller del rei Pere III el Cerimoniós, hi fundà un benefici i s’hi feu enterrar. Precisament en aquesta capella hi havia penjat un dels tres pavesos medievals que ara es conserven al tresor de la Basílica.
Després del setge de 1714, una de les principals preocupacions de la parròquia va ser reparar els quantiosos danys que va patir l’església i el seu mobiliari durant els bombardejos que patí la ciutat. El retaule de Sant Pere devia estar en molt males condicions, ja que l’escultor Pere Costa, un dels artistes més notables del barroc català, hi dissenyà un retaule nou entre 1733 i 1738, a la vegada que treballava en altres encàrrecs de la parròquia com el projecte del nou Retaule Major. Del conjunt obrat per Pere Costa s’han conservat tres de les escultures: Sant Pere (el titular), Sant Jaume i Santa Eulàlia, de molta qualitat.
L’any 1921 la capella va ser cedida al Centre Comarcal Tortosí, que encarregà a l’arquitecte Juli Fossas el retaule actual, dedicat a la Mare de Déu de la Cinta. El nou retaule, d’estil historicista, es compon d’un cambril, on es situa la imatge de la Verge, flanquejada de les imatges de Sant Pere i Sant Pau, obra de Francesc Juventeny, i un relleu de les Ànimes del Purgatori a la part inferior que fou encarregat a Josep Maria Camps Arnau. La part superior es cobreix amb tres pinacles. La primera talla de la mare de Déu, feta per Antoni Parera, es va perdre durant la destrucció de 1936. L’actual és obra de l’escultor Martí Cabré i llueix una corona d’argent del joier Serrahima.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés

Imatge de Santa Eulàlia, Pere Costa (1733-1738).