Capella de la Dormició de Maria

 

Dedicada en un primer moment a Sant Gabriel i Sant Aleix i més tard a la Mare de Déu del Roser. A finals del segle XV i fins al segle XVIII hi havia col·locat el primer orgue documentat de l’església, segurament elevat sobre una tribuna de fusta. Des del segle XVII en aquesta capella també s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu dormida. Aquesta representació, provinent del món ortodox grec, es va popularitzar a partir del segle XV, especialment en l’àmbit mediterrani. Durant l’octava del 15 d’agost, festa de l’Assumpció de Maria, es col·locava un retaule efímer al mig de la nau que representava a Maria dormida en un gran llit. L’estructura, d’una considerable complicació escènica i elements aeris, es muntava i desmuntava per a la ocasió i la resta de l’any es deixava la imatge en aquesta capella per a la veneració. El llit actual va ser encarregat cap al 1800. En la seva factura hi estan documentats els Picanyol, una família de tallistes molt vinculats a la parròquia del Pi que també van treballar en el misteri processional dels revenedors, juntament amb Damià Campeny, i en el famós baiard de l’octava de Corpus conegut com l’Àngel Tort, encarregat a l’escultor Adrià Ferran. Aquest tipus d’estructures desmuntables van arribar a ser molt comunes en els territoris de la Corona d’Aragó. Durant la Guerra Civil la majoria de llits de Dormició van desaparèixer, a excepció del de la Catedral de Girona i el de l’església del Pi, actualment els únics antics conservats a Catalunya.

La Deposició de Nostre Senyor Jesucrist al sepulcre (1816-1817)

Damià Campeny i Estrany (1771-1855)

Fusta tallada, daurada i policromada, tela encartonada i aplicacions metàl·liques

Obra cedida pel MNAC: 037753-000

La processó de Dijous Sant, que organitzava l’Arxiconfraria de la Sang des de l’església del Pi, era la més important i multitudinària de Barcelona. Tant, que fins i tot gent de fora de la ciutat venia a veure-la. A la processó hi sortien diversos misteris, o “passos”, narrant les diferents estacions de la Passió de Crist, que portaven els diferents gremis o agrupacions de Barcelona. L’any 1816 el gremi de Tenders Revenedors encarregà a l’escultor Damià Campeny (que acabava de tornar de Roma), la factura del seu nou misteri; la Deposició de Nostre Senyor Jesucrist al sepulcre. Per Campeny representava la primera oportunitat de promocionar-se a la ciutat i de posar en pràctica tot el que havia après a Roma, i per als Tenders Revenedors suposava un encàrrec en busca de la modernitat i el prestigi que sempre havien ostentat a través d’obres de qualitat, com ja havien fet anys abans amb la factura del nou retaule de Sant Miquel del Pi. L’any següent el misteri sortia a la processó amb una gran admiració per part de tothom. Campeny es va valer de tota la seva perícia per crear un grup escultòric innovador, tant en composició com en tècniques, i utilitzant les formes més elegants del neoclassicisme romà, patents en el moble i les figures. El misteri dels Revenedors, com se l’anomenava popularment, continuà sortint a la processó de Dijous Sant fins que es deixà de fer pels voltants de 1860. Des de llavors restà guardat al palau del gremi fins a l’arribada de la Guerra Civil, en que marxà a Pedralbes juntament amb altres béns patrimonials. Aleshores inicià un periple fins a acabar al MNAC, que el va restaurar en ocasió de l’exposició temporal “El museu explora. Obres d’art a examen” i posteriorment es va cedir en dipòsit a la basílica.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés
Retaule de la Mare de Déu del Roser abans de 1936.
Llit de la Dormició muntat per la festa de l’Assumpció.