Capella del Baptisteri

Pica baptismal (s. XIV)

MiTPi-0156

“Vaig veure que sota el llindar del santuari naixia, al costat dret, una font d’aigua, i allà on arribi aquesta aigua tot viurà.”  Ez 47,1-9.12

És habitual situar els baptisteris a l’entrada de les esglésies, amb una clara intenció iniciàtica a la vida cristiana que ja ve de molt antic: el neòfit ha de convertir-se en un membre de la comunitat abans de poder participar de la litúrgia. La primera notícia referent al baptisteri del Pi data de 1388, quan se’n ordena la construcció a la capella dedicada a Sant Bernat i Sant Nicolau. La pica gòtica, de pedra, devia esquerdar-se al segle XVII ja que al 1691 se’n va beneir una de nova, feta de marbre de Carrara, que es va col·locar a l’interior de la primera. Molts barcelonins foren batejats a les fonts del Pi, però destaca especialment Santa Joaquima de Vedruna (1783-1854), per a la qual Josep Maria Jujol va fer un monument commemoratiu a la seva beatificació l’any 1945, que es troba a la paret esquerra de la capella, juntament amb les dues llums de forja que hi ha penjades del sostre. A més, a la paret dreta, hi ha el monument funerari a Rosa Brocca Sagnier (1803-1831). Una bella memòria d’estil romanticista amb motius de dol, com les torxes cap per avall o la poncella trencada per la tija. A la paret del fons hi ha un relleu amb el baptisme de Crist que pagà el Comte de Llar en memòria del seu bateig, l’any 1777. Finalment, a terra, hi ha la sepultura de Jeroni de Codina Junquer, membre de la Reial Audiència d’Aragó, mort l’any 1675.

© Basílica de Santa Maria del Pi, Albert Cortés